Dones impertinents/Mujeres impertinentes
BMAV 2020 Proyecto seleccionado de la Bienal de MAV a través de la convocatoria organizada por MAV, Mujeres en las Artes Visuales Contemporáneas.
Projecte realitzat gràcies a la línia d’ajuts Terrassa Crea del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa.
Aquest és un projecte “sempre en curs” i del que hem acabat la segona fase al desembre 2021, en col·laboració amb el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i amb un grup de dones del seu club de lectura Fil per randa. Per aquesta segona fase em va ser atorgada la subvenció Terrassa CREA de l’Ajuntament de Terrassa. Aquest projecte en la primera fase va estar seleccionat i guardonat en la Bienal de las Mujeres en las Artes Visuales 2020, per MAV.
El projecte Dones impertinents qüestiona la “impertinència” de les dones. Qui decideix que la veu d’una dona no és pertinent? Qui decideix que el que diu o fa una dona està fora de lloc o és irreverent? Irreverent per a qui? Al llarg de la història i encara ara, s’han fet callar moltes veus de dones perquè no eren pertinents. Aquest és un projecte que està fet per dones, sobre dones i dedicat a totes les dones que en algun moment de la seva vida han estat titllades d’impertinents.
En la primera fase ja finalitzada del projecte, vaig partir de vuit llibres escrits per dones, o bé en els que les dones en son protagonistes:
- Mujeres de Bombay. La India de las más valientes, de Jaume Sanllorente. Ed. Plataforma
- Las muertes chiquitas, Mireia Sallarés. Ed. Arcadia
- En clau de dona, Reflexions a l’escola 2018, Fundació Collserola: Natza Farré, Jaume Funes, Marta Segarra, Amelia Valcárcel
- Cartes impertinents de dona a dona, de Maria Aurèlia Capmany. Cossetània Edicions.
- Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie. Fanbooks
- La trena, de Laetitia Colombani. Ed.Salamandra
- El silenci dels telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes, Assumpta Montellà. Ara llibres.
- Cossos que encara importen, Judith Butler. Breus CCCB, nº 82, vinculat a l’exposició sobre feminisme del CCCB i relacionats amb un taller de lectura al que vaig assistir.
Després de la lectura dels llibres, vaig tallar amb una guillotina totes les frases i les vaig barrejar, establint una nova forma de diàleg. Relats, manifestos i discursos d’una gran força, ara es donen la mà. Posteriorment vam cosir novament i amb màquines de cosir, totes les frases amb un fil vermell, prenent un nou sentit al connectar les unes amb les altres.
En aquesta primera fase del projecte vaig comptar amb la col·laboració d’un grup de dotze dones que formen part de la Fundació ARED, Projecte La Llavor, que treballa per aconseguir la integració social i laboral de persones en situació d’exclusió social. El treball d’aquestes dones per mi era molt important que fos un treball remunerat i vaig dedicar a aquesta finalitat part d’un premi que havia guanyat. Elles van fer una part del fil que jo posteriorment vaig teixir amb unes agulles de fer mitja, sobretot durant el primer confinament resultat de la pandèmia per Covid19.
A la segona fase del projecte hem incorporat a la peça, dos dels llibres que han llegit i treballat al Club de lectura del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa:
- Las mujeres de Winchester, Tracy Chevalier. Nefelibata
- Passamaneria, Pruden Panadès. Godall Edicions
Han participat en aquesta segona fase 25 dones i la Pruden Panadès, autora d’un dels llibres, va teixir una part de la peça.
La peça actualment medeix uns 60 cm d’ample i té una allargada d’uns 12 metres.