Works/ Projects/ Exhibitions
Francesca Bonnemaison: Cuidadito que pincho!
El projecte “Cuidadito que pincho!” sorgeix com a resultat d’un seguit de visites que vaig fer al 2021 al Fons Documental de la Francesca Bonnemaison a l’Arxiu Nacional de Catalunya.
Impressionada per la figura d’aquesta dona, em vaig proposar treballar amb el material del Fons des d’una mirada i perspectiva diferents. El Fons documental esdevé el punt de partida del projecte, a la vegada que em permet establir tota una sèrie de diàlegs i reflexions i col·laboracions que el van alimentant i el fan créixer.
“Cuidadito que pincho!” és una frase extreta del conte “La niña y la mariposa” que la Francesca Bonnemaison va escriure al 1883, a l’edat d’11 anys.
Utilitzo el llenguatge tèxtil per crear una serie de peces generades a partir de documentació que prèviament he seleccionat del Fons, a la vegada que exploro i analitzo la informació sensible que forma part dels arxius històrics.
Fruit de la residència en Arts Visuals (2023) realitzada a La Bonne va sorgir una col·laboració amb les Dones Sonores, amb les que vem crear tota una sèrie de peces sonores que dialogaven amb les peces tèxtils.
Francesca Bonnemaison: Cuidadito que pincho!, és una exposició co-produïda per La Bonne i l’Arxiu Nacional de Catalunya, inaugurada a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona (Carrer Sant Pere Més Baix, 7 Barcelona) al Novembre 2023, i a l’Arxiu Nacional de Catalunya a l’Abril 2024.
Elina Norandi va presentar la publicació “Cuidadito que pincho!” editada per l’Arxiu Nacional.
Dones impertinents/Mujeres impertinentes
BMAV 2020 Proyecto seleccionado de la Bienal de MAV a través de la convocatoria organizada por MAV, Mujeres en las Artes Visuales Contemporáneas.
Projecte realitzat gràcies a la línia d’ajuts Terrassa Crea del Servei de Cultura de l’Ajuntament de Terrassa.
Aquest és un projecte “sempre en curs” i del que hem acabat la segona fase al desembre 2021, en col·laboració amb el Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa i amb un grup de dones del seu club de lectura Fil per randa. Per aquesta segona fase em va ser atorgada la subvenció Terrassa CREA de l’Ajuntament de Terrassa. Aquest projecte en la primera fase va estar seleccionat i guardonat en la Bienal de las Mujeres en las Artes Visuales 2020, per MAV.
El projecte Dones IMpertinents qüestiona la “impertinència” de les dones. Qui decideix que la veu d’una dona no és pertinent? Qui decideix que el que diu o fa una dona està fora de lloc o és irreverent? Irreverent per a qui? Al llarg de la història i encara ara, s’han fet callar moltes veus de dones perquè no eren pertinents. Aquest és un projecte que està fet per dones, sobre dones i dedicat a totes les dones que en algun moment de la seva vida han estat titllades d’impertinents.
En la primera fase ja finalitzada del projecte, vaig partir de vuit llibres escrits per dones, o bé en els que les dones en son protagonistes:
- Mujeres de Bombay. La India de las más valientes, de Jaume Sanllorente. Ed. Plataforma
- Las muertes chiquitas, Mireia Sallarés. Ed. Arcadia
- En clau de dona, Reflexions a l’escola 2018, Fundació Collserola: Natza Farré, Jaume Funes, Marta Segarra, Amelia Valcárcel
- Cartes impertinents de dona a dona, de Maria Aurèlia Capmany. Cossetània Edicions.
- Tothom hauria de ser feminista, de Chimamanda Ngozi Adichie. Fanbooks
- La trena, de Laetitia Colombani. Ed.Salamandra
- El silenci dels telers. Ser dona a les colònies tèxtils catalanes, Assumpta Montellà. Ara llibres.
- Cossos que encara importen, Judith Butler. Breus CCCB, nº 82, vinculat a l’exposició sobre feminisme del CCCB i relacionats amb un taller de lectura al que vaig assistir.
Després de la lectura dels llibres, vaig tallar amb una guillotina totes les frases i les vaig barrejar, establint una nova forma de diàleg. Relats, manifestos i discursos d’una gran força, ara es donen la mà. Posteriorment vam cosir novament i amb màquines de cosir, totes les frases amb un fil vermell, prenent un nou sentit al connectar les unes amb les altres.
En aquesta primera fase del projecte vaig comptar amb la col·laboració d’un grup de dotze dones que formen part de la Fundació ARED, Projecte La Llavor, que treballa per aconseguir la integració social i laboral de persones en situació d’exclusió social. El treball d’aquestes dones per mi era molt important que fos un treball remunerat i vaig dedicar a aquesta finalitat part d’un premi que havia guanyat. Elles van fer una part del fil que jo posteriorment vaig teixir amb unes agulles de fer mitja, sobretot durant el primer confinament resultat de la pandèmia per Covid19.
A la segona fase del projecte hem incorporat a la peça, dos dels llibres que han llegit i treballat al Club de lectura Fil per randa del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa:
- Las mujeres de Winchester, Tracy Chevalier. Nefelibata
- Passamaneria, Pruden Panadès. Godall Edicions
Han participat en aquesta segona fase 25 dones i la Pruden Panadès, autora d’un dels llibres, va teixir una part de la peça.
La peça actualment medeix uns 60 cm d’ample i té una allargada d’uns 12 metres.
Tocar de peus a terra
obra finalista als premis fad d’art al disseny hub barcelona
200x160cm – Paper (llibre El baró rampant*, d’Ítalo Calvino. Ed. 62) sobre manta tèrmica d’emergència i fil vermell.
Text teixit. Obra que incorpora la novel·la “El baró rampant ” (1957) d’ïtalo Calvino, rendint homenatge al protagonista.
Where is the limit?
Obra guanyadora al Premi d’Arts Plàstiques Arnau de Palomar 2019 de Riudoms
Tècnica: mixta. Collage/patchwork de paper sobre manta tèrmica d’emergència, fil.
Mides: 150 x 200 cm
Obra propietat del CERAP Riudoms
A l’obra Where is the limit?, utilitzo trossos de paper (patchwork) provinents de diferents fonts i que vaig enganxar a una manta d’emergència: Retalls de notícies actuals i imatges de diversos diaris relacionades amb tot allò referent al territori i en molts dels seus àmbits: polític, físic, mediambiental, legislatiu, moviments migratoris, transformacions del territori per l’efecte climàtic, o per l’efecte humà, etc…
Retalls de mapes i planells recopilats per diferents vies. Retalls d’un estudi preliminar de la Carme Arenas i que formava part del llibre “El baró rampant” d’Italo Calvino. Papers (del 1940 al 1965) dels impostos de la contribució i altres (Contribución territorial, riqueza rústica amillarada, riqueza urbana, Cámara Oficial de la Propiedad Urbana de Barcelona, Impuestos sobre el lujo, radio y televisión, Hermandad sindical de Labradores y Ganaderos, Suministro de Aguas Potables…) relacionats amb la casa familiar de la que recentment els meus pares s’han desprès.
Retall d’un Diari Francès pertanyent a la germana de la meva àvia, exiliada a França durant la Guerra Civil. Ella va haver de fugir i deixar la casa familiar en la que la resta de la família seguia habitant i de la que feia referència en el punt anterior. Va marxar sola i amb dos fills molt petits. El seu marit l’esperava a França. Amb les diferents peces creo tota una illa de cases, d’aquelles que es dibuixen amb el traç d’una sola línia i sense aixecar el llapis. D’aquelles que son tan necessàries per sentir-se part d’aquest món.
Isn’t this a painting?
Obra Finalista al Premi BBVA Ricard Camí de pintura, 2019
Tècnica: mixta. Collage sobre manta tèrmica d’emergència, fil i grafit. Mides: 160X194 cm
Henry David Thoreau, escriptor i pensador nord-americà, se’l considera un dels primers teòrics dels moviments conservacionistes, predecessors de l’ecologisme contemporani.
Henry David Thoreau va escriure al 1854, “Walden; o, la vida als boscos” amb la intenció de demostrar la viabilitat d’una vida autosuficient, senzilla i en contacte amb la natura. Thoreau és, sobretot, conegut per l’esperit de rebel·lia dels seus escrits i per la desobediència civil en què argumenta la idea d’una resistència individual contra un govern sovint injust. Una rebel·lia profunda, un refús total a la submissió a l’absurd del Sistema. En aquest llibre Thoreau anticipa molts dels pensaments que avui defensen els pacifistes i ecologistes sobre la conveniència de trobar un just equilibri entre les necessitats de la persona i els recursos del medi natural.
L’obra Isn’t this a painting? comença amb la lectura del llibre Walden; o, la vida als boscos de Henry David Thoreau. Com acostumo a fer amb els llibres que llegeixo, prenc notes i anoto el número de la pàgina en la que trobo idees motivadores o cites que em criden l’atenció per diversos motius.
Guillotino cada una de les frases del llibre obtenint unes tires que enganxades aleatòriament a la manta tèrmica, esdevenen un nou llenguatge i un nou discurs. Cubreixo pràcticament tota la manta de 160X194cm amb les tires del llibre.
Com diu en el pròleg, Ramon Alcoberro i Pericay, Walden és un text de lectura obligada. La lectura del llibre ara esdevindrà una experiència diferent.
El fil arrela el text a la manta tèrmica. El fil constitueix la pintura d’un paisatge indeterminat en el que hi apareix una casa. D’aquelles que es construeixen amb el traç d’una sola línia, sense aixecar el llapis. D’aquelles que son tan necessàries per sentir-se part d’aquest món.
Isn’t this a painting? està cosit amb fil blanc fluorescent, de manera que passa desapercebut si no t’hi apropes molt i mires la manta amb atenció. Una pregunta que convida a reflexionar sobre la pintura des del punt de vista de l’art contemporani.
El darrera de la manta tèrmica daurat, mostra l’altra cara i fa de delatora. La peça porta una barra de fusta a la part superior de manera que va penjada del sostre, i tant important és la part del davant com la del darrere.
Desestructuració alimentària i ignorància il·lustrada
Obra seleccionada a la Biennal d’Art Contemporani Gastronòmic de Cambrils, 2018.
- Ferran Adrià ha estat determinant en la construcció del nou llenguatge de la cuina que comporta un canvi radical en la concepció de la cuina culinària. El seu taller actuava com un vertader laboratori d’idees on l’objectiu central no era crear nous plats sinó trobar noves maneres d’elaborar-los.
Partint d’aquesta idea, treballo amb el llibre Alimentació, consum i salut, Col.lecció Estudis Socials Núm.24 Obra Social Fundació «La Caixa». 2008.
Em baso en la paradoxa plantejada en el llibre en que mai com fins ara no s’ha sabut tant sobre l’alimentació i la nutrició, i en canvi ha augmentat la desorientació i la preocupació del consumidor que es troba desconcertat per la proliferació de recomanacions i consells alimentaris.
Una vegada llegit i analitzat el llibre tallo cada una i totes les frases del llibre contingudes en més de 130 pàgines. Deconstruir, per tornar a construir el llibre d’una forma diferent.
Torna a unir totes les frases del llibre amb un fil vermell, però aquesta vegada de forma totalment aleatòria, creant un nou fil o llenguatge amb el que teixirà de nou el llibre, sorprenent-nos amb el resultat.
HUB TREES Solo Exhibition 2018 #Cicle Artistes Sant Cugat.
Tota la meva obra és un intent de connexió o re-connexió amb la natura i amb tot allò que ens envolta. Pretenc posar en relleu la seva bellesa , els seus valors intrínsecs, així com convidar a reflexionar sobre com ens hi relacionem. Llegeix més… https://www.nuria-benet.com/hub-trees-new-exhibition/
(EN) All my work is an attempt to connect or reconnect with nature and with everything that surrounds us. I intend to highlight nature’s beauty, her intrinsic values, as well as invite people to think on how we interact each other. Read more… https://www.nuria-benet.com/hub-trees-new-exhibition/
Tapestry Project / Tapís
Segueix el fil
Deixa’t portar per aquest fil que acabarà formant part d’un gran tapís, fruit d’infinites confluències.
Un tapís que està teixit amb una gran tenacitat i il·lusió. Capaç d’enllaçar passions i anhels compartits.
Un tapís en el que el temps sembla aturar-se. Les hores passen, però totes elles, cada minut, cada segon, està capturat en la seva trama. Temps teixit.
No deixis anar el fil, i et veuràs abraçant el mateix ordit. Els nostres temps coincideixen i ja formes part d’aquest mateix tapís.
Audiovisual sobre Tapís
Exercici d’abstracció, aïllant de varies de les imatges de l’arxiu de fotografies del projecte #OneTreeaDay365days, el cablejat i altres elements que hi apareixien. D’aquest procés obtinc tot un entramat de línies que han estat traslladades en un gran tapís, en vermell.
El tapís esdevé la pantalla sobre la qual es projecten les mateixes imatges originals utilitzades anteriorment per abstraure el cablejat.
Les proves experimentals de tapís formen també part del projecte. https://www.nuria-benet.com/tapestry-project-tapis/
(EN) Follow the thread.Let yourself be carried away by this thread that will end up as part of a large tapestry, the result of endless confluences. Read more… https://www.nuria-benet.com/tapestry-project-tapis/
#OneTreeaday365days
Aquest és un projecte en el que els arbres en són els protagonistes. Diàriament convivim amb ells i molt sovint ens passen desapercebuts. Em vaig proposar donar-los visibilitat amb el simple acte diari i durant un any de fer-los una fotografia i penjar-la a Instagram sota el lema #Onetreeaday365days i indicant el dia . Cada dia pujo a les xarxes socials una fotografia d’un arbre del meu voltant, sigui a on sigui. El primer dia del projecte va ser el 14 de gener del 2016. Aquest treball d’investigació i artístic alhora s’ha convertit doncs en el punt de partida de tota una serie d’obres que es manifesten utilitzant diferents llenguatges.
Una part molt important del projecte està realitzat en porcellana i amb la transferència de les meves pròpies fotografies que he anat fent dels arbres del meu entorn, i que han format per tant part de la meva vida. #nuriabenetart
https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/ja-tho-faras/projectes-365-dies/video/5694114/
—————————————————————————————————————————————————————————————————————————————-
This is a project in which trees are the protagonists. Every day we live with them and often go unnoticed. I decided to give them visibility with a simple daily act, for a year, making them a picture and uploading it to Instagram with the slogan # Onetreeaday365days, indicating the day. Every day I post on social networks a picture of a tree around me, wherever I am. The first day of the project was 14 January 2016.
This research and artistic project at the same time has become the starting point of a whole series of works using different languages.
A major part of the project is made of porcelain transfering my own photos that somehow have been part of my life #nuriabenetart
INSTAL.LACIÓ “MOTHER TREE” SAR
Street Art Reciclatge, Mother Tree, Intervenció arbre plaça del Rei Sant Cugat
Paper fet a mà amb materials reciclats
INSTAL.LACIÓ “AUTORETRAT” Instal.lació “Autoretrat”, Peacock Rubi Art Festival.
instagram #nuriabenetart